Miriam Ponsa

L’exili

Tardor-hivern 2015-16


El gèlid hivern de 1939, més de 470.000 persones van arribar a França empeses per l’avanç de les tropes franquistes. Moltes famílies es van veure obligades a abandonar les seves cases i l’evacuació dels nens i nenes fora del país era una constant. La majoria d’intel·lectuals de l’època es van exiliar fora del país, i així va ser com part de la nostra cultura va quedar silenciada, sense veu al territori.

Aquesta col·lecció vol retre homenatge a tots aquests exiliats i exiliades.

L’aflicció i el patiment d’un viatge forçat són l’essència de l’imaginari de la col·lecció.

La superposició de capes recorda les mantes que portaven durant el viatge Es treballen les formes oversize per tal de poder portar moltes altres peces a sota.

Els volums exagerats, aconseguits a través de teixits de llana, simbolitzen la càrrega dels exiliats que fugen de la guerra i de la dictadura. Els plisats de llana es barregen amb làtex formant volums inesperats.

La tècnica del punt tricotat és un dels eixos centrals de la col·lecció. Es combina amb llana, s’enfeltra amb seda, es manipula amb làtex i es broda amb llana metxa. Simbolitza l’escalfor de la llar i la terra que s’abandona.

La defensa enfront la violència es representa a través de peces molt estructurades que recorden les armadures del passat. Es treballen amb cinta elàstica molt ampla i cintes de cotó i de llana.

Els nens i nenes exiliats acostumaven a portar una identificació que s’ha volgut reinterpretar a la col·lecció.

Es treballa la combinació de peces clàssiques i pràctiques en una mateixa peça per tal d’aconseguir la funcionalitat necessària durant el trajecte. Els petos s’inspiren en els originals durant aquest període.

Les maletes, com a símbol del viatge, d’una nova vida i de canvi, són molt presents a la col·lecció.

Es treballen teixits de llana 100%, llana i seda, cotó i llana. Pèl tricot llana i moher. La investigació amb làtex sobre llana també té un paper rellevant i permet aconseguir l’aspecte antic i usat desitjat.

Predominen els colors apagats, com el gris, el caqui i el negre. Colors que evoquen la malenconia i el patiment. El color cru simbolitza l’esperança.